divendres, 3 de juny del 2016

Poema XLVII 3ºA


POEMA XLVII 3r-ESO A.



Estam davant d'un poema d'Ausiàs March. Es tracta d'una poesia lírica medieval humanista del segle XV. Està classificat com el poema número XLVI. Ausiàs March era fill i nebot de poetes. Recull la tradició de Jordi de Sant Jordi i els trobadors, però a diferència d'aquests ell deixa d'escriure en occità i és el primer en escriure en català. Aquest autor no és, com per exemple, Guillem de Torroella, ja que el seu missatge és diferent. En les obres de Guillem de Torroella el missatge era religiós. Ausiàs March va servir a la Cort d'Alfons el Magnànim, de qui va ser falconer major. Va deixar de servir al rei i es dedicà a administrar les seves terres. No va deixar descendència.




En les obres d'Ausiàs March es poden diferenciar tres grans temes: l'amor, el desig i la mort,i per últim la fe. En aquest cas el tema del poema és el del desig i la mort, perquè ens parla sobre la mort i també el desig que té cap a una dona ''Jo tem a la mort per no absentar-me de vós''. El tema sobre la història que se'ns conta podria ser el viatge el viatge cap a la mort i la por a perdre la seva estimada. En les dues primeres estrofes ens parla sobre un viatge per la mar, i demana ajuda als vents. En les cinc següents estrofes parla sobre la mort i l'amor. La darrera estrofa de totes és una tornada.




Aquest poema està format per set cobles i una tornada decasíl·labes de rima creuada i capcaudada. La rima creuada en una quarteta rimen el primer vers i el quart, d'una banda, i el segon i el tercer vers, de l'altra (ABBA). En la rima capcaudada cada estrofa comença en la mateixa rima que acaba l'estrofa anterior (CDDC-CDDC). El poema està format per les següents rimes: -ir/-ar/

-orn/-al/-an/-ets/-ent/-ats/-er/-it/-or/-ol/-ost/-e/-à. En cada vers s'aprecia una pausa que divideix el vers en dues parts, una de quatre síl·labes i una de sis, sumant així deu síl·labes (4+6=10). Cada estrofa està formada per vuit versos menys la darrera, que està formada per quatre versos, ja que es tracta de la tornada. Una tornada és el fragment que acostuma a ser més recognoscible, i comença amb una senyal (en aquest cas, amor). Hi ha pocs poemes amb la senyal Amor, i es creu que tots els poemes amb aquesta senyal anaven dirigits cap a la mateixa persona.
 



Hi ha la presència d'algunes figures retòriques, com per exemple un paral·lelisme: hi ha una repetició d'estructures sintàctiques al començament de les estrofes quatre, sis i set “Io tem la mort per no ser-vos absent./Io són aquell pus extrem amador./Io desig ço que em porà ser gran cost. també, al vers nou, hi apareix una comparació “Bullirà el mar com la cassola en forn”.



En conclusió aquest poema pertany a Ausiàs March, autor del segle XV, per totes les característiques esmentades anteriorment..


EL POEMA.
Veles e vents han mos desigs complir, 10A                                                                                       faent camins dubtosos per la mar. 10B
Mestre i ponent contra d'ells veig armar; 10B
Xaloc, Llevant, los deuen subvenir 10A
ab llur amics lo Grec e lo Migjorn, 10C
fent humils precs al vent Tramuntanal 10D
que en son bufar los sia parcial 10D
e que tots cinc complesquen mon retorn. 10C 
            


Bullirà el mar com la cassola en forn, 10C---> Comparació.
mudant color e l'estat natural, 10D
e mostrarà voler tota res mal 10D
que sobre si atur un punt al jorn; 10C
grans e pocs peixs a recors correran 10E
e cercaran amagatalls secrets: 10F
fugint al mar on són nodrits e fets, 10F
per gran remei en terra eixiran. 10E
                                                                    ---> Rima creuada i capcaudada.                                         
Los pelegrins tots ensems votaran 10E
e prometran molts dons de cera fets; 10F
la gran paor traurà al llum los secrets 10F
que al confés descuberts no seran. 10E
E en lo perill no em caureu de l'esment, 10G
ans votaré al Déu qui ens ha lligats 10H
de no minvar mes fermes voluntats 10H
e que tots temps me sereu de present. 10G



Io tem la mort per no ser-vos absent, 10G---> Paral·lelisme (junt als versos 40 i 48).
per què amor per mort és anul·lats, 10H
mas jo no creu que mon voler sobrats 10H
pusca esser per tal departiment. 10G
Io só gelós de vostre escàs voler, 10I
que, io morint, no meta mi en oblit; 10J
sol est pensar me tol del món delit, 10J
-car, nós vivint, no creu se pusca fer-: 10I

aprés ma mort, d'amar perdau poder, 10I
e sia tots en ira convertit, 10J
E, io forçat d'aquest món ser eixit, 10J
tot lo meu mal serà vós no veer. 10I
Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor, 10K
car prop d'aquell jo em trobara tot sol? 10L
Vostre voler sabera quant me vol, 10L
tement, fiant, de tot l'avenidor. 10K
   


Io son aquell pus extrem amador 10K---> Parel·lelisme (junt al versos 25 i 48).
aprés d'aquell a qui Déu vida tol: 10L
puix jo son viu, mon cor no mostra dol 10L
tant com la mort, per sa extrema dolor. 10K
A bé o mal d'amor io só dispost, 10M
mas, per mon fat, fortuna cas no em porta; 10N
tot esvetlat, ab desbarrada porta, 10N
me trobarà faent humil respost. 10M



Io desig ço que em porà ser gran cost, 10M---> Parel·lisme (junt al versos 25 i 40).
i aquest esper de molts mals m'aconhorta; 10N
a mi no plau ma vida ser estorta 10N
d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost. 10M
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe 10O
al que amor fora mi obrarà; 10P
lo seu poder en acte es mostrarà 10P
a los meus dits ab los fets provaré. 10O



Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, 10O
de què la part pijor me'n romandrà; 10P
e de vós sap lo qui sens vós està. 10P
A joc de daus vos acompararé. 10O

PART CREATIVA.
El dolor de l'amor és com un corn 10A
que perfora el cor al lateral, 10B
els ulls ploraran per culpa del mal 10B
i sofriràs al cap un lleu transtorn. 10A
Les ganes de morir començaran, 10C
començaras a pegar a les parets 10D
i te penediràs de tots els fets 10D
pero les penes ja acabaran. 10C




Glossari:
aconhorta:conforta.
avenidor:futur.
pusca: pogués.






FET PER :                                                                                                                           M.M.G.

A.L.F.

M.L.P.S.

N.T.C.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada