Poema LIV d'Ausiàs March

Comentari de text

Poema IV d’Ausiàs March 

Així com cell qui desija vianda

per apagar sa perillosa fam, e veu dos poms de fruit en un bell ram, e son desig egualment los demanda, no el complirà fins part haja elegida, sí que el desig vers l’un fruit se decant, així m’ha pres dues dones amant, mas elegesc per haver d’Amor vida. 
e dura tant fins l’un vent ha jaquida 
dos grans desigs han combatut ma pensa, mas lo voler vers u seguir dispensa;
io el vos public: amar dretament vós. 
sí que ell content, cascú pot ésser fart. 
no serà plant e molt menys defensat. 
si bé no és en ell prim moviment,
en ell està de tot lo jutjament:
cert guiador és de la voluntat.
Qui és aquell qui en contra d’ell reny? Que voluntat, per qui el fet s’executa, l’atorg senyor, e si ab ell disputa,
a la perfí se guia per son seny. 
car dins un punt tos delits son fastigs, romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny. Ab tu mateix delit no pots haver: 
e d’aquest bé tu no saps lo carrer. 
e qui sens mi esperança el reté
és foll o pec e terrible grosser”. Aitant com és l’enteniment pus clar, és gran delit lo que per ell se pren, 
qui de fins pasts no el jaqueix endurar. 

Si com la mar se plany greument e crida, com dos forts vents la baten egualment, u de llevant e l’altre de ponent,

sa força gran per lo més poderós,

E no cuideu que tan ignocent fos que no veés vostre avantatge gran; mon cos no cast estava congoixant de perdre lloc qui l’era delitós. Una raó fon ab ell de sa part, 

dient que en ell se pren aquesta amor, sentint lo mal o lo delit major,

L’enteniment a parlar no venc tard, e planament desféu aquesta raó, dient que el cos, ab sa complexió, ha tal amor com un llop o renard; que llur poder d’amar és limitat, car no és pus que apetit brutal, 

e si l’amant veeu dins la fornal,

Ell és qui venç la sensualitat;

Diu més avant al cos ab gran endeny: “Vanament vols e vans son tos desigs,

tant est grosser qeu Amor no n’és servit; volenterós acte de bé és dit,

Si bé complit lo món pot retener, per mi és l’hom en tan sobiran bé,

e son pillard és subtil pensament,

Plena de seny, no pot Déu a mi dar, fora de vós, que descontent no camp; tots mos desigs sobre vós los escamp; tot és dins vós lo que em fa desitjar. 

Època medieval(SXV),perteneix a la literatura medieval.La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraça aproximadament el miler d'anys que van de la caiguda de l'imperi Romà l'any 476 fins a l'inici del Renaixement italià (a finals del segle XV). La literatura d'aquesta època es compon de textos religiosos i laics. Igualment com en la literatura moderna, ofereix un ampli camp d'estudi, en un espectre que va del sagrat més seriós al profà més exuberant, i tot el que queda entremig. Atesa aquesta amplitud de temps i espai en l'objecte d'estudi, normalment no resulta fàcil parlar de literatura medieval en termes generals sense caure en simplificacions exagerades i, per aquest motiu, se sol caracteritzar pel lloc d'origen, per la llengua o pel gènere.El tema de l'amor cortès va cobrar importància en el segle XI, especialment en les llengües romanç, principalment el francès, el castellà, el provençal, el gallec i el català, i en les llengües gregues, on els cantants ambulants — els trobadors — es guanyaven la vida amb les seves cançons.El tema d’aquesta obra no és definit parla de l’amor,la vida,la mort i l’esperança.Poesia.Aquest text perteneix a Ausiàs March.

Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d’amor,de mort, morals i espirituals.

El tema d’aquest poema és “la batalla entre la vida i la mort”.A la primera estrofa l’autor parla sobre els seus plaers,l’amor i l’esperança,del bé desitjat i sobre les persones que el rodetjen.A la segona parlen sobre la seva vida i les cares que té i nombra una dona que pareix ser la seva estimada i estar malalta.A la tercera estrofa parla sobre la seva mala sort i que la seva esperança s’hi va i el venç la por.A la quarta parla sobre l’enveja de la mort a la vida i diu a la mort que canvii la seva llei.A la cinquena pareix que l’autor morirà aviat ja que la seva vida i mort estan batallant.Vol que les persones que l’amen el segueixin.

La métrica d’aquest poema són un total de cuaranta dos versos dividits en cinc estrofes de vuit versos cada una,amb una cesura que els divideix(4+6),té la rima consonantvi és d’art major(ABBA).

Els recursos estilistics d’aquest text hi ha figures retóriques hipérbole al vers 23 “seria el món una gran meravella” al vers 38 hi ha una antítesis”mon ris o plor”.

En conclusió,podem dir que aquest test destaca per la mescla d’ideas.

PART CREATIVA

Oh mort per què tan sol voleu deixar-me?A

Per què acabau amb gent que diu veritats?B

Per què m’anyunyes dels meus estimats?B

Per què a ningú li deixau acompanyar-me?A

No m’han acompanyat, m’han estimat?C

Per què no contesten a qui lis crida?D

Per què pareix que ella m’ olvida?D

Oh mort per què no hi has cambiat?C

 N.M.G i N.C.C 3 r A