Poema LXXXIX d’Ausiàs March-3rA
Cervo ferit no desija la font
aitant com io ésser a vós present;
al gran repòs de mon contentament
passar no pusc sinó per aquest pont.
Molt me ve tard lo jorn tan desijat,
comprat molt car per dolorós sospir;
e tard o breu só cert que deu venir,
si per la mort camí no m’és tancat.
Esser no pusc d’esperança llançat,
car io us desig segons mon major bé.
A vós deman; contra mi res no us té,
mentre el voler vostre em sia donat.
Si el pensament llunyava un sol punt
d’imaginar haver vostre voler,
sens aquell tot, no pusc delit haver;
si no és tot sa, tost porà ser defunt.
Davant mé veig de grans dolors un munt,
puis ops he tant per a mon contentar,
e mon voler porà molt menyscabar
si el vostre es mou e no mostra que munt;
e devallant, devallarà lo meu,
e, d’alt caent, no darà poc crebant,
car tot extrem altre extrem és donant:
al poc estat no par l’ofensa greu.
Mil veus lo jorn és per mi pregat Déu
de ço que en vós està la major part:
que en mon voler hajau lo vostre esguard;
e prec Amor vos llanç tot poder seu.
E si ho compleix, lladoncs pendreu extrem,
si troba lloc on se prenga en vós;
en lloc dispost sa passió és en nós,
e lo contrast tenim e no volem.
Noves de vós saber mortalment tem,
dubtant-me fort que no hi mostreu amor;
per no saber visc en altra dolor:
no sé de qual costat guard que no em crem.
No és en vós complir lo meu delit,
per bé que vós vullau complir aquell;
d’amor haveu haver forçat consell,
en vós i en ell recau mon bé complit.
Res no temau ne prengau en despit
dels pensaments meus ab varietat,
car en servei seran de fermetat;
de tals servents vol ser Amor servit.
Si punt d’enuig d’est praticar sentiu,
sens amor sou o no sabeu què vol;
ferm lloc no el té qui d’aquest mal se dol,
lo moviment per segurtat teniu.
Si tant de vós com voleu no confiu,
mon gran voler me porta en aquest zel;
de vostre cos no tem lo pus prim pèl
que encontra mi res fes ni em fos altiu.
La voluntat vull que pas tota en mi;
io só celós si molt amau a Déu;
dant-vos delit sens mi, lo mal creix meu;
quan vós dolgués, de mal vostre em dolguí.
Mon darrer bé, de vós io guard la fi,
quan de present me trob ésser content,
e si em veig trist per algun cas present,
res venidor trobar no es pot en mi.
Traducció
Cérvol ferit no desitja la font
tant com jo desitjo estar en la vostra presència;
al gran repòs de la meva alegria
no puc passar-hi sinó per aquest pont.
Molt em tarda el dia tan desitjat
que ben car compro amb dolorós sospir;
i sóc ben cert que tard o d’hora ha de venir,
si el camí no m’és tancat per la mort.
No puc ser desallotjat de l’esperança,
perquè jo us desitjo com a major bé meu.
A vós suplico; res no teniu contra mi
mentre em sigui donada la vostra voluntat.
Si el pensament aparto un sol instant
d’imaginar que posseesc el vostre voler,
m’és impossible trobar plaer sense tenir-lo complet,
si no és tot sa, aviat podrà morir.
Un munt de grans dolors veig al meu davant,
perquè tant em cal per a la meva alegria,
i el meu voler podrà minvar molt
si el vostre voler varia i no manifesta que creix;
i si davalla, davallarà el meu,
i caient de ben alt, es crebantarà,
perquè tot extrem es dóna a l’extrem oposat:
a la condició humil, no sembla que se li faci mai ofensa greu.
Mil vegades al dia demano a Déu
això que de vós depèn en la major part:
que fixeu el vostre esguard en el meu voler;
i prego a Amor que us doni tot el seu poder.
I si hi accedeix, aleshores prendreu extrem,
si troba lloc on es prengui en vós;
en lloc convenient la seva passió és en nosaltres,
i podent oposar-nos-hi, no volem.
Temo mortalment saber notícies vostres,
amb molta por que no hi mostreu amor;
per no saber-les visc en un altre dolor:
no sé de quin costat mirar, que no em cremi.
No depèn de vós acomplir el meu plaer,
per bé que vós vulgueu acomplir-lo;
heu de tenir forçat consell d’Amor:
en vós i en ell recau el meu bé complert.
No heu de témer ni de prendre a despit
la vacil·lació dels meus pensaments,
perquè seran ferms en el vostre servei;
Amor vol ser servit de tals servidors.
Si sentiu cap enuig d’aquest tracte
és que esteu sense amor o no sabeu què vol;
qui es dol d’aquest mal no té lloc ferm;
tingueu la meua oscil·lació per seguretat.
Si no confio en el vostre amor tant com voleu,
és el meu gran voler que m’indueix aquest zel;
no temo que el més fi cabell del vostre cos
pugui fer res contra mi o em sigui altiu.
Vull la vostra voluntat sencera per a mi;
em sento gelós de Déu, si molt l’ameu;
quan gaudiu plaers sense mi, augmenta el meu mal;
quan us dolguéreu, em vaig doldre del vostre mal.
Darrer bé meu: sentir-me content
em fa pensar que algun dia morireu;
i si ara em veig trist,
res futur no es pot trobar en mi.
Comentari
Esteim davant d'un text literari d'Ausiàs March. Ës del S.XV. En aquesta época ell era un dels autors més importants, com a Sant Jordi, Febrer... Aquesta poesia sol ser realista, apasionada i xerra d'experiencies viscudes.
El tema d'aquest text es un poc dificil de trobar ya que el seu llenguatge ric no ens ajuda pero seria, l'ajuda que l'autor demana a deu. I per totes les estrofes podem trobar que parla de DEu i li demana que el resguardi.
Esta format per set estrofes de vuit versos menys el darrer que té quatre perque es la tornada. En total són 60 versos. ES una copla amb tornada, rima creuada (ABBACDDC) amb la seva rima asonant.
Hi ha en primer lloc el tractament de la llengua en el text, es un text fet amb un llenguatge ric una mica complicat. Les figures retóriques que hi apareixen són una anàfora en els versos 19,21,22,28,29;31.
En conclusió, aquest poema és molt similar als altres del mateix autor perque utilitza la mateixa rima i longitud. L'unic que puc dir que canvia es tema, que vendria a ser religios. L'estructura de les estrofes es de vuit versos amb rima creuada, cosa que el converteix en un bon exemple de l'obra d'aquest poeta, un dels mes importants a la llengua catalana del segle XV.
Part Creativa:
Si l'amor teu i el meu era diví,
que passaria si ens cansesim,
per la enveja d'ells i ens peguessin,
millor l'amor de Jesús amb un ví.
Amb el gran que es el cel i tu allá.
Seria com si jo cuines malferit,
seria jugar a Son Malferit,
seria menjar amb tu bacallà.
El meu amor significa t'estim,
i per això et dedic l'estrofa.
Esper que no sigui tot al sofà,
el nostre amor val més que un cèntim.
T.F.A.
M.J.A.F.
T.A.S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada