Poema XIII d’Ausiàs March

 Colguen les gents ab alegria festes 

lloant a Déu, entremesclant deports;

 places, carrers e delitables horts

 sien cercats ab recont de grans gestes;

 e vaja io los sepulcres cercant,

 interrogant ànimes infernades,

 e respondran, car no són companyades

 d’altre que mi en son continu plant.

 Cascú requer e vol a son semblant;

 per ço no em plau la pràctica dels vius.

 D’imaginar mon estat són esquius;

 sí com d’hom mort, de mi prenen espant.

 Lo rei xipré, presoner d’un heretge,

 en mon esguard no és malauirat,

 car ço que vull no serà mai finat,

 de mon desig no em porà guarir metge.

 Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge

 e per tots temps brota la carn de nou,

 e en son menjar aquell ocell mai clou;

 pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,

 car és un verm qui romp la mia pensa,

 altre lo cor, qui mai cessen de rompre,

 e llur treball no es porà enterrompre,

 sinó ab ço que d’haver se defensa.

 E si la mort no em dugués tal ofensa

 —fer mi absent d’una tal plasent vista—,

 no li graesc que de terra no vista

 lo meu cos nu, qui de plaer no pensa

 de perdre pus que lo imaginar

 los meus desigs no poder-se complir;

 e si em cové mon darrer jorn finir,

 seran donats térmens a ben amar.

 E si en lo cel Déu me vol allojar,

 part veure a Ell, per complir mon delit

 serà mester que em sia dellait dit

 que d’esta mort vos ha plagut plorar,

 penedint vós com per poca mercé

 mor l’ignocent e per amar-vos martre:

 cell qui lo cos de l’arma vol departre

 si ferm cregués que us dolríeu de se.

 Llir entre cards, vós sabeu e io sé

 que es pot bé fer hom morir per amor;

 creure de mi que só en tal dolor,

 no fareu molt que hi doneu plena fe.

COMENTARI DE TEXT: Poema XIII

Esteim davant el poema tretze que va escriure Ausiàs March dels 128 que va fer al seu cançoner. Va ser escrit durnt el s.XV entre el 1400 i 1426 que son els anys que va viure March.

El poema forma part de l'obra ''La fe'' on reflexiona sobre la mort, l'amor i el dertí de la seva ànima. Aquest poema no està per cantar sino per llegir-lo.

Té sis cobles (estrofes) de vuit versos menys l'última que és una tornada de quatre. La rima d'aquest poema és consonant; estructura (ABBACDDC,CEECFGGF...). A la tornada hi ha una senyal 'Lliri entre cards'' (la senyal és un vocatiu que serveix per dirigir-me a la persona que l'escrivim. Tots els versos son decasíl·labs.

En conclusió esteim davant el poema XIII fet per Ausiàs March que xerra sobre la fe, la mort y l'amor.

M.R.A

G.B.M

A.A.G

 T.A.G