Comentari de text 3rB - Poema LXXXIX d’Ausiàs March

Cervo ferit no desija la font

aitant com io ésser a vós present;

al gran repòs de mon contentament

passar no pusc sinó per aquest pont.

Molt me ve tard lo jorn tan desijat,

comprat molt car per dolorós sospir;

e tard o breu só cert que deu venir,

si per la mort camí no m’és tancat.

Esser no pusc d’esperança llançat,

car io us desig segons mon major bé.

A vós deman; contra mi res no us té,

mentre el voler vostre em sia donat.

Si el pensament llunyava un sol punt

d’imaginar haver vostre voler,

sens aquell tot, no pusc delit haver;

si no és tot sa, tost porà ser defunt.

Davant mé veig de grans dolors un munt,

puis ops he tant per a mon contentar,

e mon voler porà molt menyscabar

si el vostre es mou e no mostra que munt;

e devallant, devallarà lo meu,

e, d’alt caent, no darà poc crebant,

car tot extrem altre extrem és donant:

al poc estat no par l’ofensa greu.

Mil veus lo jorn és per mi pregat Déu

de ço que en vós està la major part:

que en mon voler hajau lo vostre esguard;

e prec Amor vos llanç tot poder seu.

E si ho compleix, lladoncs pendreu extrem,

si troba lloc on se prenga en vós;

en lloc dispost sa passió és en nós,

e lo contrast tenim e no volem.

Noves de vós saber mortalment tem,

dubtant-me fort que no hi mostreu amor;

per no saber visc en altra dolor:

no sé de qual costat guard que no em crem.

No és en vós complir lo meu delit,

per bé que vós vullau complir aquell;

d’amor haveu haver forçat consell,

en vós i en ell recau mon bé complit.

Res no temau ne prengau en despit

dels pensaments meus ab varietat,

car en servei seran de fermetat;

de tals servents vol ser Amor servit.

Si punt d’enuig d’est praticar sentiu,

sens amor sou o no sabeu què vol;

ferm lloc no el té qui d’aquest mal se dol,

lo moviment per segurtat teniu.

Aquest és un poema d’Ausiàs March, un poeta català molt important. Aquesta obra està situada al segle XV, i és part de la poesia lírica d’aquest segle.

Les seves obres tenen tres grans temes: l’amor, el desig i la mort i la fe. El tema d’aquesta composició és el gran amor que sent i el seu dolor.

L’obra consta de 60 versos. Es tracta de diverses cobles amb una rima consonant. L’esquema de rima és ABBA CDDC CEEC FGGF FHHF IJJI IKKI LMML LNNL OPPO OQQO RSSR RTTR UVVU UWWU.

El protagonista es lamenta per amor. No hi ha un temps ni espai concrets.

Trobam diverses figures retòriques al text, com una comparació al vers “Cervo ferit no desitja la font aitant com io ésser a vós present”. També hi ha diverses hipèrbaton, com al vers “Esser no puc d’esperança llançat”. A més a més, hi ha una exageració al vers “Temo mortalment saber notícies vostres”.

Per concloure, hem de dir que estam davant un poema d’Ausiàs March del segle XV de tema amorós.

GLOSSARI

· Contentament: alegria
· Puis: perquè
· Menyscabar: minvar
· Llanç: doni
· Lladoncs: aleshores
· Venidor: futur
· Prenau: prendre
· Noves: notícies

ESTROFA INVENTADA

Si per amor hauria jo de morir,
que sigui veient el teu somriure;
ja que si no et tinc no vull viure,
i el meu cor ja vares ferir.
La vida és com un llarg riu que flueix
i se'n va cap a l’immens mar.
Però pel destí o per l’atzar,
el meu amor no desapareix.

J.S.F.

C.C.F.

G.T.O.