4. CAPÍTOL LXXII (justes a les noces del rei: Tirant mata a un altre cavaller)

[...] Tirant entrà per lo camp per l’orde acostumat, e com la trompeta tocà, los jutges manaren que els lleixassen anar, e ells ab ànimo esforçat de cavallers anà l’u devers l’altre ab les espases en les mans, que semblaven dos lleons, e les petites atxes portaven en l’anella de l’arçó de la sella. Combateren-se primer ab les espases molt ferament, que els feia molt bell veure. És veritat que Tirant tenia lo cavall molt pus llauger que l’altre e mostrava’s molt millor a parer de les gents. Acostaren-se molt prop l’un de l’altre, e Tirant li tirà una estocada ab l’espasa dejús lo braç, que li féu una gran nafra. Com Tirant véu que perdia molta sang, mès prestament l’espasa en la mà de la regna e tragué l’atxa e començà’l a sobtar de colps molt fers. Com lo cavaller véu que mal se pintava lo joc, volgué fer així com havia fet l’altre, volgué tornar en la baïna l’espasa e no podia: que un home armat prou té a fer de poder estotjar l’espasa. E en aquest espai que ell estava torbat d’estotjar l’espasa, Tirant li donava tan desmesurats colps que el feia estar molt més torbat. Lo cavaller s’hagué a posar l’espasa dejús lo braç e volgué pendre l’atxa, e Tirant lo tingué tan a prop e sobtava’l tant de mortals colps que no podia pendre l’atxa, e tant com prenia de l’avantbraç o del guardabraç, tant li’n llevava; car verdaderament, senyor, la pus mala arma és de totes una per una. Tirant li donà tres o quatre colps sobre lo cap, que el torbà tant que jamés pogué traure l’atxa de l’arçó de la sella; e tenia l’espasa dessots lo braç per no perdre-la; e no podia voltar lo cavall. Ell mostrava que era maldestre en les armes; e tals com aquest moren envergonyits perquè no saben la pràtica ni l’estil de les armes. E a parer del Rei e de tots los altres, sens fer defensió neguna, morí molt desaventuradament e no com a cavaller. E tants colps li donà Tirant sobre lo braç, que el tenia llançat sobre lo coll del cavall, que no el podia alçar. E lo darrer colp que li donà fon sobre lo cap, que tota la celada li enclotà dins lo cap, que lo cervell li féu eixir per los ulls e per orelles, e caigué mort del cavall. [...]

Aquest text és el Capítol LXXII, situat a la part dels Capítols Anglesos, de la novel·la cavalleresca “Tirant lo Blanc” (És una obra en què es va humanitzar la literatura cavalleresca i d’aventures); de l’autor Joanot Martorell, un cavaller de la mitjana noblesa valenciana. És un exemple de literatura medieval que data del segle XV, i Cervantes va dir que era la millor obra del món.  En aquesta part de l’obra, Tirant viatja des de Bretanya fins a Anglaterra per anar a les noces del nou rei. En aquest capítol participa en les justes reials i més endavant és adobat cavaller. Hi destaca per la seva força, “aguanta millor l’alè” que els altres, però no té cap poder especial.

El tema d’aquest fragment tracta de la victòria de Tirant contra un cavaller anglès a unes noces. Tirant va entrar al camp de batalla, per lluitar contra un anglès a unes noces. Els dos anaven damunt un cavall, i van combatre amb l’espasa molt intensament, fins que el nostre heroi va veure que perdia molta sang, que va decidir atracar-se. En aquell moment, Tirant va treure l’atxa i va començar a ferir-lo al braç fins que el ve tenir immòbil. Allà va ser quan el cavaller va rebentar l’atxa contra el cap de l’anglès, acabant amb la seva vida d’una vegada.

És un text narratiu, així que hi ha uns personatges que realitzen una acció en un temps i un espai, i els fets són narrats per un narrador. Els personatges principals són el cavaller anglès i Tirant lo Blanc, que és un cavaller bretó fort i valent. No té qualitats sobrenaturals. Sovint ha de ser curat per metges quan ha rebut ferides, o quan ha tingut algun incident en alguna aventura amorosa, cosa que li suposa llargues convalescències. Els anglesos que observen la batalla són secundaris perquè realitzen una acció provocada per la dels principals. L’acció es divideix en tres parts: a la primera, els cavallers entren al camp de batalla; a la segona, lluiten amb les espases; i a la tercera, Tirant fer repetidament a l’altre cavaller amb l’atxa fins que el mata.  El Temps extern no és específic, tot i que l’intern és el temps durant el que es desenvolupa el combat. Hi trobam marcadors temporals com “e com la trompeta tocà” o “primer”. L’espai és a Anglaterra, on es celebren les noces. Trobam marcadors espacials com “per lo camp”, “en l’anella de l’arçó de la sella”, “molt prop l’un de l’altre”, “dejús lo braç”, “tan a prop” o “dins lo cap”. El text està narrat per un narrador extern, perquè narra en tercera persona (“anar”, “entraren”, “combateren-se”) i és omniscient, perquè sap com es senten els personatges.

El text està escrit en un català antic, del segle XV. És un llenguatge ric, amb frases llargues, de dues a tres línies. S’usa un registre formal. Tot i que és una narració, hi podem trobar figures retòriques, com quan surten al camp de batalla, apareix una comparació: “semblaven dos lleons” per dir que lluitarien ferotgement.
Per tot lo dit, aquest és un fragment dels Capítols Anglesos de la novel·la cavalleresca "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell.

Ara continuarem el fragment seleccionat de “Tirant lo Blanc”, però inventat per nosaltres per continuar l’historia després d’haver matat al cavaller anglès:

Tot seguit, la gent va quedar estorada. Els nobles anglesos van quedar bocabadats. Els jutges l’acusaven d’assassí, i Tirant no aguantava més les queixes. Tot seguit, el cavaller va dir: “Sabíeu el que passaria, heu vingut volent. Era un combat a mort, i amb mort havia d’acabar.” Tirant va abandonar el camp de batalla, i va decidir fugir. Els anglesos són gent estranya, i mai pots sebre el que passarà. Tant podien agrair-te el que has fet, com perseguir-te tota la vida. Havia de tornar a casa. Acabava de matar a un dels cavallers més reconeguts d’Anglaterra, un dels més estimats: Ser Brandon de Gales.

Més tard va arribar al port. S’havia hagut de desfer de l’armadura, l’espasa, el cavall... totes les seves pertinences. Va anar cap un vaixell, i va cercar al capità, i li digué: “Necessito ajuda. Ara mateix mitja Anglaterra em ve darrera. Necessito que em dugui a Barcelona, amb cap  pregunta”. El capità va mirar al terra i va dir: “D’acord, però no puc dir que no et faré preguntes. Primer he de demana: Quant cobraré?”

GLOSSARI:

          Aquest és un text medieval, i conté un vocabulari que és difícil d’entendre per nosaltres, perquè és un català al que no estam acostumats. Les paraules són:

·       Atxa:  Ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens

·       Arçó: Estructura de la sella en forma de U allargada.

·       Sella: Seient de cuir, de forma adaptada a l’esquena del cavall, del mul, etc., amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament. 

·       Parer: Opinió sobre el que cal fer en un afer, pensar d’alguna cosa, la inferència que cal treure’n, etc.

·       Estotjar: Desar, guardar, (alguna cosa) en un estoig.

·       Maldestre: Mancat de destresa.

·       Eixir: El mateix que sortir. 

T.G.V

T.R.B

B.S.R