Poema XIX d’Ausiàs March                                          

 

Oïu, oïu, tots los qui bé amats, A

e planyeu mi si deig ésser plangut, B

e puis veeu si és tal cas vengut B

en los presents ne en los qui són passats! A

Doleu-vos, doncs, de mi, vostre semblanten C

 soferir la dolor delitable, D

car tost de mi se dolrà lo diable D

com veurà mi semblant mal d’ell passant C

  

Qui és l’hom viu, tal dolor sofertant, C

que desig ço que desesperara? D

Aitant és greu que no par cosa vera D

desijar ço de què és desesperant. C

No só enganat de mon mal estament: E

tot quan pratic tornar me sent en dan; F

menys de poder me trob, havent-lo F

 gran,car no m’esforç per mostrar mon talent. E

 

Mon primer mal és mon esperdiment, E

per què m’aïr e per no res m’acús; G

e lo segon és terrible refús G

que vós mostrau si us feia enqueriment. E

Portat me trob a molt prop de ma fi, H

puis mon voler cas impossible guarda; I

no tardarà l’hora, que ja fos tarda, I

que tendré els peus en l’avorrit camí.  H

 

Si per null temps en contra Amor fallí, H

io en són représ, planyent-me’n  J

 l’enemic,e mai vers mi poguí ésser amic, J

car per null temps poder hi despenguí. H

Hoc lo voler me trob en abundança, K

mas del poder no en sé pus empobrit, L

car io peresc e són tan defallit  L

que no puc dir: “En vós és ma esperança” K

 

Un sabor d’agre e dolç Amor llança  K

que lo meu gust departir-les no sap: M

dins mos delits dolor mortal hi cap, M

e tal dolor ab delit ha lligança. K

Mas io em reprenc com parlar N

m’ha plagde ço que en mi no basta  la ciencia;  O

sobres-amor me porta ignocència: O

vull e desvull sens cas esdevengut. N

 

Llir entre cards, creeu l’amador mut  P

i al canviant de punt en punt color, Q

e al pauruc com se membra d’Amor; Q

de l’atrevit sia son temps perdut. P

 

 

COMENTARI DE TEXT: AUSIÁS MARCH

 

Aquest text es un fragment del poema XIX de n’Ausiàs March. Va néixer a Gandia al 1440. Fill de Pere March, nebot de Jaume March. Era cavaller i va servir a la cort d’Alfons el Magnànim. Va ser el primer que va escriure poemes en català, ja no ho fa en occità. Va morir a Valencia el 1459. Esteim davant un exemple de literatura medieval i poesia trobadoresca del segle XV.

                       

Aquest fragment tracta del sofriment per amor cap a la dama.

 

N’Ausiàs esta enamorat de la dama però la dama passa de ell que mor d’amor per ella. I li diu que lo mes feliç seria que es cases amb ell.
El seu gènere es èpica en vers. La seva mètrica és de rima creuada capcaudada (ABBACDDC/CDDCEFFE/EGGEHIIH/HJJHKLLK/KMMKNOON/PQQP)
Compost per 5 coples i un quartet de tornada final. Els versos son decasíl·labs i la rima és consonant creuada amb alternança de versos masculins i femenins.

Dels tres temes que te, el que destaca es l’amor, en parla com d’un vestit que sembla gran, però que li ve petit. L’amor es intel·lectual i platònic.

 

Utilitza figures retòriques que son els senyals com: Amor amor o llir entre cards.


En conclusió esteim davant del text XIX d’Ausiàs March que presenta les característiques pròpies de la literatura medieval del segle XV.

Part creativa

A l´ amor de la meva vida

A la donzella més bonica

No hi ha nit que no pensi

En la teva bellesa i destresa

Ets la meva vida

La que hem posa nerviós

Quan hem mira

T'estim Margalida.

 

RRP

LGR

EVC

NHR