POEMA LXXVII D'AUSIÀS MARCH - 3r ESO B

El món no pot mostrar menys pietat

que la que ara es mostra per mi.

Tot amor defalleix si no és amor de si mateix;

tot el món està guanyat per l’enveja;

si hom ja no vol fer cap bé quan no li costa esforç,

com el farà amb gran sacrifici de si?

Veig que el cor de l’home és més dur que la fusta; 

ningú no es dol si altri té algun mal.

Qui no ho sap, no pot sentir llàstima

d’aquell qui jau en turment i dolor;

doncs jo perdono tothom ben cordialment

si no sóc planyut d’allò que sofreix el meu cor. 

Secretament, amb mal no acostumat,

la sort em fa sentir el seu desfavor;

no em queixo d’Amor, encara que em porta a morir; 

bé i mal passats, jo en resto indiferent.

Cap altre socors no em val del vostre amor

sinó que els vostres ulls demostrin voler-me,

ni res més cert de vós no puc saber,

perquè no em cal cercar-hi més per ser content. 

Veig molts homes que són amats sense amar,

i el mentider tant com vol és cregut;

i jo em trobo tan vençut per Amor

que no puc dir com en sóc, d’enamorat.

Amor, Amor, un vestit m’he tallat

de la vostra tela, per vestir-me l’esperit;

en posar-me’l, l’he sentit molt ample,

i molt estret quan el porto sobre mi.

Aquest poema, de l’autor Ausiàs March, s’ubica al segle XV. A aquesta època destaquen autors com per exemple Jordi de Sant Jordi. March fou un escriptor nascut l’any 1400 a Gandia; fill de Pere March i nebot de Jaume March, també poetes com ell. Va ser cavaller i va servir a la cort d’Alfons el Magnànim, de qui va ser Falconer major. Lluità amb el rei a Itàlia on va coincidir amb els millors poetes de l’època (Jordi de Sant Jordi, A. Febrer…). Més tard deixà el servei del rei i es dedicà a administrar les seves terres, a Beniarjó. Al llarg de la seva vida es casà amb dues dones diferents i es quedà vidu les dues vegades. No deixà cap descendència reconeguda però sí sabem que va ser cunyat de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc, un altre gran escriptor de l’època. De March es conserven diversos manuscrits del segle XV i també va ser una gran influència en poetes posteriors, com per exemple Joan Boscà i Garcilaso de la Vega. Va morir l’any 1459 a València.

El tema d’aquest poema és la desesperació i el dolor de l’autor a causa de mal d’amors. Podem veure a aquests versos: “El món no pot mostrar menys pietat”, “que la que ara es mostra per mi”, “veig que el cor de l’home és més dur que la fusta”, “ningú no es dol si altri té algun mal”, que l’autor està trist i que es sent tot sol lluitant contra els seus sentiments d’angoixa. També podem observar que a la darrera estrofa l’autor expressa que l’amor és un sentiment superior i molt dolorós per a ell, quasi inaguantable. Està immers dins una solitud de la qual no veu sortida.

Aquest poema està compost per quatre estrofes amb vuit versos cadascuna menys la darrera que només té quatre versos, aquesta s’anomena la tornada; característica que destaca en els poemes d’Ausiàs March. Cada vers presenta una pausa anomenada cesura que el divideix en dos hemistiquis. Un d’ells té quatre síl·labes i l’altre en té sis, és a dir, en total cada vers té deu síl·labes. Fet que caracteritza l’autor. Podem veure la cesura en el vers número tres per exemple: “Tota amor fall, sinó a si mateix”. La pausa es troba entre les paraules “fall” i “sinó”.  Sobre la rima podem dir que és consonant i creuada. Ho podem veure per exemple a la darrera estrofa, rimen les paraules “tallat” i “posat” entre si, i després les paraules “esperit” i “sentit”. Per tot això podem dir que aquest poema constitueix una cançó culta.

Sobre el llenguatge que s’utilitza a aquest poema podem observar que és un llenguatge ric i culte. A la darrera estrofa hi ha moltes figures retòriques com per exemple un personificació al primer i al segon vers: “Amor, Amor, un vestit m’he tallat” “de la vostra tela, per vestir-me l’esperit”. També trobem al primer vers d’aquesta estrofa una repetició: “Amor, Amor,...". Al vers set de la segona estrofa podem veure una hipèrbole: “no em queixo d’Amor, encara que em porta a morir”. L’autor aquí fa una exageració ja que l’amor no et pot provocar la mort. Veiem una antítesis als dos darrers versos de la darrera estrofa: “en posar-me’l, l’he sentit molt ample”, “i molt estret quan el porto sobre mi”. Les dues idees són oposades. Al vers número ú de la primera estrofa tenim una personificació: “El món no pot mostrar menys pietat”. Dóna al món una qualitat humana, la de mostrar pietat. Trobem al vers número set de la primera estrofa un símil: “Veig que el cor de l’home és més dur que la fusta”. Aquí es compara el cor amb la fusta. Podem afegir que al vers número vuit de la darrera estrofa es pot veure una antítesis: “bé i mal passats, jo en resto indiferent”.

En conclusió, aquest poema està escrit pel gran poeta valencià Ausiàs March al segle XV; i presenta totes les característiques dels poemes amorosos d’aquest autor. Com hem pogut veure March sofreix per la seva estimada, que la presenta com a un amor platònic, però hi ha una petita diferència amb la poesia trobadoresca: Ausiàs March la qualifica com una dona normal, amb defectes i virtuts. I també va ser el primer autor en escriure els seus poemes en català. La seva poesia és una confessió constant de les seves passions i febleses; una poesia, doncs, plena de sinceritat amb la qual pretenia ensenyar (ell es considerava un mestre d’amor perquè havia estat un gran amador i perquè hi havia reflexionat més que ningú).

GLOSSARI

Planyut: gerundi del verb plànyer (queixar-se)

Jau: prové del català occidental, forma alternativa de jeure

PART CREATIVA

Em deman si tot aquest patiment

potser el meu cor ha deixat ferit.

La meva ànima has acollit,

però m’has embruixat completament.

Ja no sé on som, estic tan perdut,

dins el meu univers atormentat

i no podré sortir d’ell, he fallat.

Sense el teu amor estic vençut.

                                

 M.V.M.

A.V.M.

C.A.A.