Poema LXXVII d'Ausiàs March 3ºA

Poema LXXVII d'Ausiàs March

No pot mostrar lo món menys pietat 10 A

com en present dessobre mi pareix; 10 B

tota amor fall, sinó a si mateix; 10 B

d'enveja és tot lo món conquistat. 10 A

Hom sens afany no vol fer algun bé: 10 C

com lo farà contra si ab gran cost? 10 D

Cascun cor d'hom jo veig pus dur que post; 10 D

algú no es dol si altre null mal té. 10 C

Lo qui no sap, no pot haver mercé 10 A

d'aquell qui jau en turment e dolor. 10 B

Doncs jo perdon a cascú de bon cor, 10 B

si no són plant del que mon cor sosté. 10 A

Secretament, ab no costumat mal, 10 C

ventura em fa sa desfavor sentir. 10 D

D'Amor no em clam, si bé em porta a morir: 10 D

bé i mal pensats, jo en reste cominal. 10 C

Altre socors de vostra amor no em val 10 A

sinó que els ulls me demostren voler; 10 B

ne res pus cert de vós no puc saber, 10 B

ans, si més cerc, per ser content no em cal. 10 A

Jo veig molt hom sens amar ser amat 10 C

i el mentidor tant com vol és cregut, 10 D

e jo d'Amor me trop així vençut 10 D

que dir no pusc quant só enamorat. 10 C

Amor, Amor, un hàbit m'he tallat 10 A

de vostre drap, vestint-me l'esperit. 10 B

En lo vestir ample molt l'he sentit, 10 B

e fort estret quan sobre mi és posat. 10 A

Comentari de text

El text és un poema del capítol LXXVII del autor Ausiàs March. Estem davant d'un poema que pertany a la poesia medieval trobadoresca catalana al segle XV. Ausiàs March fou un escriptor d’una extensa quantitat de poesies, destaca pel seu estil renovador, que irromp i trenca alguns esquemes de la poesia trobadoresca: es col∙loca al mateix nivell que la dama però manté la seua estructura, i la llengua que utilitza, el català.

El tema és "La dificultat de l'amor" tracta d'amor que descriu com una experiència que mai no pot arribar el màxim desitjat.

Així a la primera estrofa, trobem que es queixa de l’actitud de les persones; que només es preocupen pel seu propi bé sense importar‐los el de la resta. Com en el vers 7:“Cascun cor d’hom jo veig pus dur que post, algú no es dol si altre null mal té”, (significa "Veig que el cor de l'home és més dur que la fusta").

Seguidament, a la segona estrofa, l’autor es lamenta del sofriment que li causa l’amor i fins i tot perdona aquells qui no l’ajuden.

A continuació trobem la declaració que li fa l’autor a la dama i veiem que es queixa d’aquells qui no estimen i són estimats; remarca que ell estima i no és correspost i això el fa sofrir. Com als versos 18, 22,23 i 24:“… sinó que els ulls me demostren voler… i el mentidor tant com vol és cregut, e jo d’amor me trob així vençut, que dir no pusc quan só enamorat”, (que significa "...sinó que els vostres ulls demostrin voler-me... i el mentider tant com vol és cregut; i jo em trobo tan vençut per Amor que no puc dir com en sóc, d'enamorat"). Al quartet final l’autor diu que l’amor, tot i que en un principi era agradable, al ser no correspost es torna malament, en el vers 27 i 28 “en lo vestir ample molt l’he sentit, e fort estret quan sobre mi és posat” (que significa "en posar-me'l, l'he sentit molt ample, i molt estret quan el porto sobre mi").

A l’estructura, el poema té vint‐i‐vuit versos de quatres estrofes agrupats en tres cobles de vuit versos cadascuna i un quartet final (la quarta és la tornada). La mètrica de cada vers són decasíl·labs que té una cesura: 4+6. La quarta síl·laba és sempre tònica, ja que en català i occità les síl·labes es compten fins a la darrera tònica. La rima que utilitza a les cobles és creu‐creuada (ABBACDDC) i la del quartet és creuada (ABBA).

Per acabar, cal destacar les figures retòriques que utilitza l’autor: hipèrbatons (“no pot mostrar lo món menys pietat”, “d’enveja és tot lo mon conquistat”…), metàfores (hàbit que simbolitza un vestit d’amor), interrogacions retòriques (“com lo farà contra si, ab gran cost?”), personificacions (“Amor, Amor”) és una senyal que es adreçat a la dama desconeguda a qui dedica el poema.

En conclusió, aquesta obra, és un poema d'Ausiàs March, que és diferent als altres. Perquè segons el meu parer, és una crítica a l’amor no correspost i al mateix temps un lament causat pel seu dolor. Però l'estructura té tres estrofes de vuit versos i l'última estrofa és un quartet amb rima creu-creuada cosa que el coneverteix en un bon exemple de l'obra d'aquest poeta, tan rellevant en l la poesia catalana del segle XV.

Part creativa:

Ningú entén els meus grans rídiculs 

quan em mor per aquella cara, 
que sé que em mirarà bonica

que no sap si ho fa bé o mal l'impuls. 

Jo veig que l'amor és difícil 

però jo lluito a guanyar el dolor, 

que em fas quan et marxes del meu cor 

qui podrà fer una vida fàcil? 

Amor, Amor, jo no puc expressar
quan et trobo per la meva ciutat 
però te'n vas de la meva pietat
no sé si el dolor ho podré guanyar.

                                                                                Treball fet per:

S.B.B.

S.M.K.

S.B.