POEMA IV D´AUSIÀS MARCH
Així com aquell que desitja vianda
per apagar la seva perillosa fam,
i veu en un bell ram dos poms de fruit
i el seu desig tots dos demana igualment
no els satisfarà fins que hagi elegit una part,
de manera que el desig es decanta per un dels fruits,
així m’ha esdevingut a mi amant dues dones,
però elegesc per tenir vida d’Amor.
Tal com la mar es plany greument i crida
quan dos forts vents la baten per igual,
l’un de llevant i l’altre de ponent,
i dura tant fins que un dels vents ha deixat
la seva gran força davant la del vent més poderós,
dos grans desigs han combatut el meu pensament,
però la meua voluntat es decideix a seguir-ne un;
jo us el manifesto: amar-vos honestament.
I no us penseu que fos tan boig
que no hagués vist abans el vostre gran avantatge:
però el meu cos que no és cast s’anguniava
de perdre el lloc que li donava plaer.
El cos tenia una raó de la seva part,
que deia que en ell pren principi aquest amor
i que és ell qui en sent més el dolor o el plaer,
de manera que, ell content, cadascú pot ser saciat.
L’enteniment no tardà a parlar
i planament va desfer aquesta raó,
dient que el cos, per la seva complexió,
té tal amor com un llop o una rabosa;
que el seu poder d’amar és limitat
perquè no és sinó apetit brutal,
i si en aquest foc veieu l’amant,
no serà ni planyut ni molt menys defensat.
Es l’enteniment el que venç la sensualitat;
si bé d’ell no neix el primer impuls,
en ell radica el judici de tot:
és el guia segur de la voluntat.
Qui és aquell que se li oposa?
Que la voluntat, per qui s’executa el fet,
el reconeix per senyor, i si amb ell disputa,
al capdavall es guia pel seu seny.
I continua dient al cos amb gran desdeny:
“Vanament vols, i els teus desigs són vans,
perquè de seguida els teus plaers són fastigs,
en quedes fatigat; cada dia ho experimentes.
No pots tenir plaer en tu mateix:
ets tan grosser, que Amor no n’és servit;
l’Amor és definit com un acte voluntari cap al bé,
i tu, d’aquest bé, n’ignores el camí.
Si al món pot haver-hi bé complit,
per mi l’home assoleix aquest bé suprem,
i qui esperi aconseguir-lo sense mi
és foll o estúpid i terrible grosser”.
Com més clar és l’enteniment,
més gran plaer és allò que per ell se pren,
i el pilar que el sustenta és pensament subtil,
que de fines menges no el deixa dejunar.
Plena de seny: Déu no pot donar-me,
fora de vós, res on no hi haja descontent;
tots els meus desigs els escampo sobre vós;
dins vós és tot allò que em fa desitjar
COMENTARI DE TEXT:
És un poema que pertany
a la literatura catalana del s.XV .El seu autor es Ausiàs March,un poeta que va
rompre amb la tradició dels trobadors.
Ausiàs March va néixer
a Gandia el 1400 y va morir a Valencia l’any 1459.Va ser cavaller molt jove i
va servir a la cort d’Alfons el magnànim de qui va ser falconer major.
Aquesta obra es
el poema IV d’Ausiàs March no es d’estil trobadoresc encara que seguesqui la tradició
de Jordi de Sant Jordi .
El poema tracta d’amor
, y es dirigeix a una dona .Apareixen figures retòriques com les metàfores quan
compara a les dones amb poms de fruita.
El tema d’aquest
poema es l’amor ,Ausiàs esta triant entre dues dones perquè sempre esta
insatisfet,i en aquest poema xerra d’això ,de situacions en que l’home ha de
decidir y esta xerrant amb la dona es a dir es dirigeix a ella.
El gènere d’aquesta
obra es la literatura medieval y el subgènere es la lírica
Per tot això dit sabem que aquest poema es el poema IV
d’Ausiàs March escrit a l’època de la literatura medieval catalana al segle XV.PART CREATIVA:
Com aquell que en nit d’estiu
No sap si dormir
o festejar,
Es massa dificil entendrem
,
Com difil es haver
de triar
P.E.B
A.B.D
A.C.S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada