COMENTARI DE TEXT

Poema LIV d’Ausiàs March

Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià, va pertanyer a una família de la petita noblesa. Va viure entre els s. XIV i XV. . Recordem, que l’obra d’Ausiàs March es divideix en tres apartats i temàtiques. Les temàtiques són les següents: l’amor, el desig i la mort i la fe. Aquest poema pertany a la temàtica d’amor. Aquest amor és intel·lectual, platònic i sensual. Concretament, aquest és el poema 54.

El tema d’aquest fragment és l’amor. Un amor intel·lectual, platònic i sensual.

Sabem que és un poema d’Ausiàs March per la seva mètrica:

Els versos son decasíl·labs. Cada un dels veros presenta una pausa anomenada cesura, que ho divideix en dos parts anomenats hemistiquis.

La seva rima es consonant, ABBA, per ser méexactes.

Figures retòriques:

• Metáforas: ‘en aquest mon infern’
• Paradoja: ‘E si no plor, qui és lo que em veu riure’ creo que no

En conclusió, estam devant el poema LIV d’Ausiàs March del segle XV.

 

Qui, sinó foll, demana si m’enyor, essent absent, d’aquella qui em fa viure? E si no plor, qui és lo que em veu riure, si bé no pas contínua dolor? Tots mos delits en u he trasportat; Amor li plau en mi fer aquest canvi; lo món no té res valent lo recanvi de l’esperant lo bé tan desitjat. Tant és lo bé qui m’és davant posat, que sens dolor visc aquell esperant; si no l’atenc, seré tan malanant que en aquest món infern hauré trobat. Contentament la una part me dóna, per l’altra és ma vida tribulada: ab mort està en balança posada, tement que por ma esperança confona.   De punt en punt ma esperança em bandona, e venç-me por d’aquell mal que io em tem. Qui és aquell en poc amar extrem que segurtat prenga per companyona? Per molt amar en altre mi transport, sí que ésser pens tot la persona aquella; seria el món una gran meravella que no hagués por de la mala sort.   Viure en delit porta ab si por de mort, car d’aquell és enemic sobirà, e si Amor delit jamés portà io só aquell qui em puc fer lo report. Oh Mort, qui est de tots béns envejosa, i en tal voler te segueix la Fortuna! Cascuna prec que mudeu llei alguna, no ressemblant a la qui m’és damnosa. Saber-se pot ma vida perillosa caent en mans d’enemics tan mortals; pobres e rics senten sos aspres mals, e cascú d’ells ab manera ergullosa. Seguesquen mi tots los que amaran, mon ris o plor qualque d’ells me seguesca, car io són prest de tastar fel o bresca per los qui mal o bé d’Amor pendran. Llir entre cards, passions d’Amor fan Tembre i Fiar estar dins un hostal; de gran remor dubtar un punt no cal, e guai d’aquells que entre llurs mans estan.

Qui, que no sigui boig, pregunta si m’enyoro, en l’absència d’aquella que em fa viure? I si no ploro, qui és el qui em veu riure, tot i que no passo dolor contínuament? Tots els meus plaers els he reunits en un; a Amor, li plau fer en mi aquest canvi; el món no té res que valga tant com l’esperança del bé tan desitjat. Tant és el bé que m’és posat al davant, que sense dolor visc esperant-lo; si no l’aconseguesc, seré tan desgraciat que en aquest món hauré trobat l’infern. D’una banda, em dóna alegria; per l’altra la meva vida és desordenada: ella està posada en balança amb la mort, tement que la por confongui la meua esperança. A cada instant l’esperança m’abandona més, i em venç la por d’aquell mal que temo. Qui és aquell que ami en tan poc extrem, que prengui la seguretat per companya? Per molt amar, en l’altre m’identifico, de tal manera que em penso ser aquella persona; el món seria meravellós si no tingués por de la mala sort. Viure en plaer porta amb si por de la mort, perquè aquesta és l’enemic suprem d’aquell, i si mai Amor portà plaer a algú, jo sóc aquell qui ho pot proclamar. Oh Mort, que ets envejosa de tot bé, i en tal propòsit et segueix Fortuna! Us prego a totes dues que canvieu de llei, no assemblant-vos a la que m’és danyosa. Es pot saber en quin perill es troba la meva vida caient en mans de dos enemics tan mortals: pobres i rics senten els seus aspres mals i cadascú d’ells de manera orgullosa. Que em seguesquin tots els qui amaran, en riure o en plor algun d’ells em seguesqui, perquè jo sóc ràpid a tastar fel o bresca pels qui mal o bé prendran d’Amor. Lliri entre cards: les passions d’Amor fan que Temor i Confiança estiguin a la mateixa casa; gens no cal dubtar que hi faran gran remor, i ai d’aquells qui cauen en les seves mans!

                                                                                                                    PH

MM

ML